Ella s' ha anat i no ha tornat la vista enrere.
Encara que sabia que potser, i tant sols potser, tu hi eres allà mirant...
podia sentir els teus ulls al seu darrere, com quan et diuen que saps algunes coses sense cap motiu ni raó.
Ha arribat a casa ben xopa, però contenta... continuava plovent. Amb aquest pluja tant fina, que no veus que hi caigui massa, però que et deixa mollada gairebè sense adonarte'n.
Posa una mica de música, comença a escoltar una cancó d' Ana Torroja, "Cachitos de un sueño"... mentres que pensa com l´agraden aquest dies de pluja que per a ella son estones de llibertat,
d´anar corrent per la ciutat i no parar de moure´s, sense que el núvols ni l´aigua pugin deixar-la aturada a casa... dies d´una extranya eforia, amb l'alegria preludi de revetlla i d'un estiu que s' apropa sense aturar-se...
passeja tranquilamente sota la pluja, mentres veu com tothom corre d' un lloc a un altre i els carrers queden buits de gent, amb paraigües multicolors que es mouen a tota pressa... en aquesta ciutat n' hi ha moments en que tot corre a tota pressa, ningú s' atura a respirar aquesta tarde... menys ella...
Com quan era petita i sortia a mullar-se´n als carrers tornant de l' escola, jugant i saltant a cada bassal d' aigua, amb les botes de plàstic i un paraigües que mai no volia obrir...
Avui la noia s´ha trobat am tu...
les vostres mirades s´han creuat como si us coneguéssiu de molt de temps abans,
que haurà sigut d' aquest noi, es pregunta somrient a l' arribar a casa seva...
qui sap... potser algun dia es tornaran a veure...
A lo millor quan les plujes d' aquest estiu incipient tornin a netejar les Rambles de
Barcelona, a qualsevol banc de la Rambla del Mar...
ella tornarà a estar llegint poesia o dibuixant retrats a una llibreta petita,
i tu... és ben segur que la tornaràs a mirar d' aquesta manera.
Com si vulguessis apropar-te´n i dir-li alguna cosa que li faci entendre
que sempre l' havies estat esperant, així tal qual està ara...
com un quadre pintat amb colors d' acuarela, tacats pel final d' aquesta primavera,
allà asseguda, sent ella mateixa, protegida a un rebat, i amb el cabells mullats
recollits al clatell fent olor a liles blaves...
Hi és quan t' aproparàs i simplement sabràs que és ella...